divendres, 5 d’octubre de 2012

Explorant la meva nova llar

Havent nascut a finals de novembre, ben aviat va arribar el fred. I tot i que els plaers de ronronejar pel llit ocupaven la major part del meu temps, vaig aprofitar per descobrir el món que s'obria al meu voltant. Per tal de fer-ho sense que la meva salut corrés perill, la Tungueta em va donar roba d'abric que l'àvia amb les seves destres mans havia elaborat.
Un cop equipat va arribar el moment d'explorar la meva nova vivenda.

Un pis antic ubicat al carrer Major, ple d'andròmines i d'imatges clavades a les parets. Amb éssers de cares quadrades i canviants que ofereixen visions tan diverses com estrafolàries. Els Tunguelas els anomenen televisions o pantalles, i ara, anys després, n'estic fent servir una per escriure aquestes línies. Amb tot al principi em van espantar molt, tan i podies veure persones rient com grans desgràcies, amb un lapse d'uns segons. El meu cos no estava acostumat a aquests canvis de percepció tan radicals, així que vaig decidir explorar jo mateix les vides dels meus nous companys de pis a través de les seves fotos, sempre optimistes i alegres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada