dissabte, 27 d’octubre del 2012

El Nadal

Tot i que el Tungu sempre parla malament de la religió cristiana jo trobo que ningú pot fer-ho tot malament. L'exemple perfecte com ja us he dit en altres posts el tenim en el Nadal. Ja us vaig explicar què bé que m'ho vaig passar durant el meu primer Nadal de vida. La resta fins a dia d'avui també han estat meravellosos. Ja en el segon que vivia, el desembre de 2006, vam començar a fer cagar al Tato. Una variació del tió que s'ha mantingut dins de la família Tunguela fins a dia d'avui. El Tato a partir d'aquell moment es va treure de sobre la timidesa i es va convertir en el meu amic inseparable. Junts hem viatjat milers de quilòmetres i creuat desenes de fronteres.

Aquest darrer concepte em va costar molt d'entendre: "Fronteres". La Tunga em va explicar que són separacions entre diferents països, barreres que fan que quan les passes hagis de canviar de moneda o d'idioma. Però que sobretot serveixen per identificar d'on és cadascú a partir d'una delimitació històrica. Així, jo com a tarragoní sóc igual que un de Cadis però diferent que un de Perpinyà. Costa d'entendre aquesta obsessió que teniu els humans per potenciar els conceptes "diferent a mi" o "altres". Es veu que amb el Nadal passa el mateix i que depèn de si el celebres o no, ets un dels meus o un dels altres.

Jo com a Jon que sóc no tinc ningú més que sigui igual que jo. O almenys no l'he trobat mai. Podria semblar una cosa trista pels humans que de tants que sou us inventeu coses per ser diferents, però crec que per això m'agrada tant tothom. Sigui d'on sigui, parli el que parli o celebri el que celebri, com diuen els Antònia Font, "Vos estim a tots igual".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada