Acompanyat de la Maria i el Mariano, uns viatgers ja experimentats, vaig emprendre el meu primer viatge poc després de gaudir del Nadal. Les emocions semblava que no s'acabaven i els Tunguelas havien quedat amb uns amics per anar als Pirineus, concretament al Pallars Sobirà. Allà hi havia neu, una cosa que jo no havia vist mai però que sabia de primera mà que estava molt freda. Tot i això mai m'he considerat fredolic i menys ara que tenia roba d'abric, així que bufanda al coll em vaig animar a acompanyar a la meva nova família a les terres gèlides de Port Ainé.
 |
| Port Ainé, Pallars Sobirà |
Segons expliquen els Tunguelas, Port Ainé és una petita estació d'esquí molt maca que permet als afeccionats a aquest esport practicar-lo sense gastar massa. El Tunguete, que m'ajuda a fer aquest bloc m'ha dit que utilitzi els enllaços, així que uns posaré l'empresa tarragonina que fa molt bones ofertes per esquiar per aquestes contrades: esquiades.com.
Aquest va ser el meu primer contacte amb el Pirineu. No cal que us digui que em va encantar. Encara em quedava molt per descobrir i tot i la bellesa d'aquell lloc no em podia imaginar que acabaria passant tants dies de la meva vida visitant aquells racons alpins. Això però és avançar esdeveniments. Visitar aquells paratges glaçats va significar un esforç considerable (en aquella època encara no sabia volar) i després d'un bon àpat a base de carn a la brasa, el llit era el millor lloc on caure rendit.
Per suposat, no us diré si estava esperant a algú amb aquesta pose tant sexy. Només que anys després encara es parla d'aquestes nits a Sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada